Al dessebrar del pais

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Al dessebrar del pais
by Pèire d'Alvèrnhe
347621Al dessebrar del paisPèire d'Alvèrnhe

Al dessebrar del pais
On m'avi' amors conquis
Aprendetz, si no-us es fays,
So don m'alegr'e e m'irays
On que-m vir!
Mas tan cum suy ab gent conia
No-m dey per ira marrir
Qu' on mays puesc apres non ponia.

Mas ves un'amor fuy fis
Tro qu'a lieys plac que-m giquis,
E quar al sieu tort mi trays
Ben fazen e trop m'afrays
Ab ben dir,
Quar de doussa terra conia
Mi trays e-m fetz dessalhir!
Mas, quan que tric, l'er vergonia.

Anc non aniey tans camis
Ves Francs ni ves Sarrazis,
On mielhs fos demandatz iays
Ni plus amatz pretz verays
Ab servir
E-lh gens qu' es cortez' e conia,
Silh que-m veira-n tart venir,
Ta mal m'es qui m'en deslonia.

Sel'amor, don fuy vezis,
Dont ara m'esfredezis,
Amer'ieu plus que Roays!
E si no-m fos per fols brays
Trassalhir
Et a la mia doussa conia
Si m'eschazes a mentir,
Vos agratz d'aital messonia.

D'esser hueymais m'esbaudis
Pus amars m'enamarzis!
Qu'ara-m sent de totz assays
Vertz e blancs e brus e bays,
E m'albir
E dic vos d'amor nems conia
Que paors es de perir
Lai on li es ops que lonia.

Ar an ses cors, e-l fals ris
Tot ais si cum l'abelhis!
Qu'ieu mi gurp de lieys e-m lays
E mi no veira iamays.
A partir
M'ave de la terra conia:
Si no-m fos per que-s n'azir,
Mes mi for' en la canonia.

Senher n' Estrieu, qui s'aconia
De trop human ioy iauzir,
Mal fau qui non lo calonia.