El miracol de Carabôlla

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
El miracol de Carabôlla
by Luigi Pavia

Luigi Pavia (XIX-XX secol)

El miracol de Carabôlla

El paes de Carabôlla l'è on paes fortunaa. Bella posizion, pianura e colinn. Gh'è ogni ben de Dio: tanti vidor che dahn on vinett rizzent e savorii; tanta frutta d'ogni qualitaa, specialment di figh gross e dolz, dolz; bell forment, segher, mej; formenton ch'el ven alt pussee de duu meter e el fa di lœuv de mezz brazz; verdura magnifica; di erbïon, pœu, che se desfen in bocca, e di basgiann straordinari; parlemm nò di tomates, che deventen gross come la testa d'on fiœu; e di alter robb bonn. Infin, tanto bestiamm, minga tutt uman.

A Carabolla ghe sarà, per god tanta grazia de Dio, on milla anim, pocch pu; e pussee donn che omen, cont i conseguenz de l'abondanza de la merce. Figurevv come stahn ben i giovinotti!

Gh'è do ges e on'oratori; el curat e on capelan; ses o sett ostarij, vunna di quai la g'à per insegna on merlo bianch e scritt sora la porta, in letter grand e blœu: "Albergo". Gh'è minga nè dottor nè speziee; gh'è però la comaa. E gh'è i botegh solit: trii postee, vun el mazza anca i porscej e el fa i salamm; on macelar; on mercant de brazz; on'alter de stringh e bindej e boton e ciod e stachett e alter robb de ferarezza, zoccor e sibrett, piatt, bicer, cazzuu de legn, ecc. ecc., on magazin d'ogni gener; duu prestinee, duu legnamee, e duu feree; trii tra calzolar e sciavatin: e savariss pu cosse gh'è anmò. Ah! desmentegavi l'orghenista de la gesa, ch'el fa anca el sart e 'l barbee. La soa miee la fa la sarta, in concorenza cont on'altra che l'è stada a Milan a imparà.

La popolazion - quella umana - l'è putost bigotta; ma quest el ghe impediss de vess brïosa, e de god la vita come mej la po. Laudate Dominum in laetitia. A la sera de solit ij'ostarij ihn pienn; a la festa anca denter per el dì, matinna e dopodisnaa, meno ij'ôr di fonzion. Se giuga ai cart, a la morta, ai bocc; se bev, se mangia, se ciciara, se canta, se dis ben del prossim. A l'"albergo" del Merlo Bianch ghe va, se intend, l'aristocrazia del paes: i botegar pussee gross, i pajsan pussee scior, el sindegh e el segretari, quai particolarett; pœu, on quai piazzista che se sperd finna a Carabolla; on quajdun de passagg ch'el vœur beven on mezz on mangià on bocon, intant ch'el se lustra la vista coi tre tosann del padron, che l'è vedov, ma che - se dis - el g'à tanti miee. Del rest, ghe n'è dij'alter che se trœuven in l'istess cas, per l'abondanza di donn. I donn, in gener, a Carabolla ihn bej; putost de gesa, e alegher. Su i tre tosann del Merlo Bianch gh'è nient de dì: ihn giovinett tra i 16 e i 19 ann, legrïosa, belinn, svelt; servissen, fahn de mangià, rangen i do o tre stanz de alogg quand gh'è di forestee, e a la festa ballen anca lor volontera: perchè al Merlo Bianch se balla tutt'i fest, anca d'estaa. A Carabolla ghe pias mœuv i gamb. La domenica e ij'alter fest ven a jut i tre tosann una donna del paes, massim per fa de mangià. La musica la fahn duu armandolin, ona ghitara, on clarinett e ona fisarmonica, - tutta robba del paes; quai volta, in di feston, gh'è anca ona tromba, per fa pussee fracass. I sonador mangen e beven a cunt de l'albergador: del rest, sonnen minga semper tutti insemma, perchè o vun o l'alter el se mett a balà anca lu, ogni tant. El curat, l'è vera, l'à tentaa tanti volt de impedì de balà; sul pulpit el predica de spess che el balà l'è on scandol, ona tentazion del capin, on vorè perd l'anima col strusass insemma mas'c e femmin, e tanti alter argoment de sta sort. I vecc ghe dahn reson; disen anca lor che bisogna tend a l'anima, schivà tutt quell che po portà al pecaa: se ricorden pu de quell che faseven lor; ma i giovin... quij hihn de tutt alter parer, se ved; e ghe dahn denter a balà de gust, perchè, disen, a balà se fa nient de mal. Ona volta el curat - quaj' ann indree - l'è andaa su l'uss del Merlo Bianch a vosà de finilla con sto scandol del balà. A tutta prima se s'ihn fermaa tucc, sonador e balarin; pœu de l'"albergo" el gh'è vegnuu davanti al curat, tutt sorident, e el g'à ditt: "Sur curat, perchè l'è minga andaa a dì sti robb in la villa del cont Mongell, quand un mes fa l'à daa quella festa de ball inscì fada, e dov'el gh'era anca lu a vedè? I sciori fahn minga pecaa a balà?...".

Denanz a sti argoment el curat l'à dovuu mett la coa in mezz ai gamb e tovajà via senz'alter, barbotand de per lu che gh'è pu de religion, - intanta che sondador e balarin e balarinn tornaven, con pussee fiaa de prima, a sonà e saltà. Dopo de alora el curat l'à pu faa de qui compars al Merlo Bianch, e el s'è semper contentaa de predicà sul pulpit contra el ball, i tentazion, ecc. ecc.

[...]