In morte di Donna Elena Crociolani

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
In morte di Donna Elena Crociolani
by Giuseppe Riboni

Giuseppe Riboni (XIX sec.)

In morte di Donna Elena Crociolani (1826)

IN MORTE DI DONNA ELENA CROCIOLANI
MOGLIE DELL'AVVOCATO GIUSEPPE VISCONTI
AMICO DELL'AUTORE

Se 'l trist pensà gh'avess de l'Areten
disaressi de quell che sta ben nò:
perfen la tacaress... ma l'è desten!
E col desten mia propri sbassà el cò;
quand che lassù gh'è scritt: incó l'è ora
l'è inutil, la se passa miga fóra.

Liber essend però el pensà de l'om
(e quest l'hoo vist mì scritt, i enn miga lape,
su la lege de Dio, né sò in che tom)
a cost de famm brusà on bris pu le ciape,
voj dilla, che l'è chì che la m'ingossa;
Signor, coss avii fai? L'hii fai pur grossa!

Povera dona Lena! Perchè mai
a mez de la soa vita l'avii tói?
Perchè giovena e sposa l'avii fai
tant brava, e rara mader de nóv fiói?
E perchè ghe l'hii tolta sul pu mej
lassandej con le man in di cavei?

Podevi pur... ma nò; ve ciami scusa
o Signor, s'hò passad voltra i confen;
l'è quest on pari cas de quella busa
e de quell angiol de sant Agosten;
sì, sì: perchè l'hii tolta el savii vu!
Sul perchè mì la pianti, e parli pu.

Miga però a negà me sentirò,
che possa decantà le soe virtù;
e, se l'è morta lee, che viva anmò
la memoria de quell che on dì la fu;
musa de Lod, te preghi, damm la lena
de scriv de vita e mort de dona Lena.

In Lod, e in fen del secol chì passad
da bon pader e mader l'è nassuda;
da fióla dei bon segni n'ha pur dad
e dei pu mej n'ha dad dopo cressuda;
bravura, cò, prudenza, spirit, flema,
dona Lena la gh'eva tutt insema.

[...]