L'Apparenza inganna

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L'Apparenza inganna
by Ambrogio Alberti

Ambrogio Alberti (XIX sec.)

L'Apparenza inganna

Gh'era a Berghem la Fera, e on Milanes
(de quij, che a chi ne fa a chi ne impromett)
vestii come on ingles
con sott al brazz on para de cassett,
el va dent, botta franca, in la bottega
d'on oreves; e tanto e tant le prega
de cedeghen mitaa, lassall stà dent
per quindes dì (già, contra pagament!)
avend di oggett rarissim de esità,
che el Bergamasch no ghe le pò negà.

Faa el contratt, con present duu tostimoni,
sigillaa con dò gott de malvasia,
el Milanes, senza alter zerimoni,
dervii tucc dò i cassett,
bell bell el tira a man la marcanzia...
induvinee che robba i mee donnett!
Spill? Cadenell? Agnuss per i divott?
Inguent? Balsem? Scirott?
Moned, medaj antigh?
Eren ona centenna de vessigh!

El Bergamasch, omm fino e de talent,
l'ha capii sul moment
che quell giughett l'andava a fenì maa...
l'alter, con tutta la comoditaa,
senza scaldass el fidegh,
e cont on fiaa giuridegh
a voeunna a voeunna, intanta, je sgonfiava,
bell bell je ligava,
mettendi foeura in ordin, in speginna,
dennanz, dessora, intorna a la vedrinna.

El Buseccon el sgonfiava a pu non poss...
e, al bergamasch, ghe se sgonfiava el goss!
Ma quand n'ha vist a l'orden dò donzenn,
"Sto gioeugh (el dis) hal de durà sossenn?
Le toeull per la bottiga
d'on postér, de mett foeura sti lavor?
Hal de durà sossenn? Poccia, che 'l diga!"
El Buseccon, cont on sò certo fà,
e in di man la vessiga de sgonfià,
"Cossa serv (el respond) che se le scalda?
Se le ciappa tropp calda!
A la fin hin vessigh, nett, garantii!
Ghe n'è vottantases e poeu ho fenii".

Schiva!... Che colp l'è staa
per quel pover diavol!
Ma gh'era là sul tavol
la copia del contratt bell e firmaa!
Rideven quij in strada a pu non poss;
però, de sta burletta, in fin di facc,
n'è vegnuu al Bergamasch on gran vantacc!
Per no podè sfogass... gh'è s'cioppaa el goss!