Mandamm a cà mi sol, senza lampion

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Mandamm a cà mi sol, senza lampion  (1770) 
by Carl'Alfonso Pellizzoni

Carl'Alfons Pelliscion (1734-1818)‎

Mandamm a cà mi sol, senza lampion

Mandamm a cà mi sol, senza lampion,
cin quell scur, con quell frecc e quij or,
bagnaa pussee che l'amm d'on pescador
per l'acqua che vegneva a battiron!

Se hin quist, cara Contessa, i attenzion
che l'usa a chi ghe fa de servitor,
a la lontana pur di soeu favor!
Per mi i rinonzi e ghe foo su el croson!

Mi corr, quand fa besogn, innanz e indree
a digh la Messa, e fagh el cortigian,
e, per premi, trattamm pesg d'on ruee?!

No!... No!... Lee che la staga a Scerïan
con chi la voeur, che mi staroo a Soree!
Sont on omm, sont on pret, sont minga on can!