Per el sposalizzi de la sura Carolina Porta

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Per el sposalizzi de la sura Carolina Porta
by Giuseppe Bernardoni

Giusepp Bernardon (1771-1860)

Per el sposalizzi de la sura Carolina Porta

Per el sposalizzi de la sura Carolina Porta col sur ragionatt Giusepp Biragh

Me par anmò de vess in cà Taverna
in contrada del Mont paricc ann fa!
El mè amis Carlin Porta el stava là;
l'era on bell dì d'inverna;
senza tanti imbassad, ona mattina
voo là mì per vedè come l'andava
cont soa miee, la sura Vicenzina,
che, col venter in bocca, la covava...
E, sont appenna appenna andaa on poo innanz,
che senti: Ovèè, ovèè! da ona vosina...
e l'era giust la tova, o Carolina!
Prategh del lœugh, amis de cà, de slanz
corri in stanza de lett
te doo ona mezzonzinna e duu basitt
s'ciasser in sui lavritt...
e pœu me fermi on poo, tant per vedett
a fa come i sanguett!
Te scisciavet, sciscionna, a tutt sciscià;
e quell tò bon papà, quell mè Carlin,
l'andava in brod de scisger a guardà
semma a tì, semma in cera alla Mammin,
che, vedendel lu a god a tutt godè,
la deslenguava anch lee dal gran piasè.
E, prest, olter che i tett! Fior de pancott,
de pantrid maridaa, de menestrinn,
de ris passaa ben cott
de pappinn d'ogni sort, de geladinn,
t'han fada vegnì su come on spargiott!
Che gust vedett a cress
viscora come on pess,
e senza nanca on segn di bobaritt
che patissen squas tucc i bagaitt!
Intrattanta, te see vegnuda chì
propri in cà Porta; e in l'istess temp, anch mì
hoo tolt l'appartament
ch'occupi, el soo pur tropp, indegnament...
l'era quell destinaa per el tò pà!
Basta! Mì me sont subet daa de butt
per mettel on poo all'orden; sora tutt
quell guss d'on gabinett
che doveva servigh de stuidett.
Oh, i gran bej coss ch'el ghe podeva fà!
E mì me mangi i ong a taconnà
vers, che refudaria finna el Bosin!
Oh, el mè pover Carlin,
chi arav mai creduu
che fudess mì che l'averev goduu!?
Ma se però ghe manca
quell tò car faccion d'or, almanca almanca
poss basà el tò ritratt:
e, a vedell, me par propi de parlatt:
chè l'è tant simel a l'original,
che paren dò gott d'acqua tal e qual;
e el me pias de manera, e l'è inscì bell,
che no poss destaccamel mai de mi,
e el me fa semper compagnia con quell
d'omenoni de zimma come t'!....
El cardegon, dove me setti su,
l'è, védet, propri in mezz tra el Monti e lu!
Anch, per grazia del ciel, ona quai cossetta
de tì m'è restaa in quella ciapottina
della toa Carolina,
che tegni asquas come ona mia tosetta.
Ghe vœuri propi ben, propi de cœur,...
e anca lee me ne vœur!
Oh, quanti vœult, sta cara tesoronna,
guardandem de Simonna,
con certi parolinn
la m'ha strappaa dai œucc i madonninn!
E mi, denter de mi,
diseva: "Ghe vorav on bon marì!"
E el marì el l'ha trovaa,
propi giust quell che l'ha desideraa.
Evviva donca i Spos!
Evviva!... Ma sentii, i mee bravi gent:
ve parli senza tanti compliment:
tra che mì sont d'on natural pressos,
e tra che gh'hoo l'etaa che la me cascia,
mi no valutarev propi ona strascia,
(disimm quell che vorii!) tutt i reson
per tirà in longh a fà quell ch'hii de fa,
e che vorrev anch mì
vedè.... prima che vegna quel gran dì,
de fà la stravasciada in del Foppon!
Ai curt, donca!... Senz'olter,
ve doo i nœuv mes de regola, e bott là!
Pœu, come quell de cà Taverna, o quell
d'on bell mas'ciott per fa pussee spuell,
(e sbrighevela pur in tra vui olter,
chè quist hin coss che a mi no me suffraga!)
mì vuj senti on ovèè de cà Biraga|