Storia de Milan (cap. XXVI-XXVIII)

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Storia de Milan (cap. XXVI-XXVIII)  (1880) 
by Camillo Cima

Camillo Cima (1827-1908)‎

Storia de Milan (cap. XXVI-XXVIII)

EL PRIMM SFORZA

El padron nœuv, per fa cred che l'era on omm de cœur, el ven dent in Milan con di gran gerli de micch, per quij che prima el vorreva fa morì de famm! Se cambia la scenna e se trœuva semper quij che vosa viva viva! E andemm, fiœuj.

Se fa di gran fest, illuminazion, torneo, Tedeum, e tutt el rest di baldori che serv a inorbì i popolazion, semper gogò che se lassa menà a bev con poch! Per fortuna ch'el Sforza, ona volta che l'è staa su (1450) o per interess o per politega, l'ha governaa puttost ben, comenciand però a restaurà el Castell con la scusa de difend Milan dai forestee, e in scambi l'era per vegh on sît sicur per el so pellott.

E anben ch'el g'abbia avuu de tribulà con la pesta vegnuda in seguit ai guêrr, e cont i pretenzion di confinant, pur l'ha trovaa el temp in di 16 ann che l'è staa su, de fa tanti bèi robb: per esempi, l'ha riunii tutt i ospedaa e n'ha fondaa vun soll; l'ha portaa a termin on trattin del navilli della Martesana, ristauraa el palazz de cort, abbellii la cittaa, e peù l'ha jutaa Luis XI re de Francia, in d'ona guerra contra i reottitt che ghe fava ombria! Peù per fa ona pâs stabila con tutt quij che vorreva bocconà chì intorna, l'ha ceduu Bergom e Brescia ai Venezian, che i han mollaa pu finna alla fin del sècol passaa. A lu ghe restava semper Milan, Pavia, Comm, Lod, Cremona, Novara, Lissandria, Parma, Piacenza, Genova e Tortona. L'era anmò on bell filzœu per vun ch'è vegnuu su dal nagott!

In sostanza, dopo avè comenciaa con la violenza, el s'è dimostraa on bon diavol, anzi el mèj de tutt i duca che gh'era staa finna allora. Ghe vorreva minga tant, ma s'ciavo l'è staa assee per lassà ona bona memoria. L'è mort in del 1466.

GALEAZZ MARIA SFORZA

So fiœu, che l'era in Francia, molla subet a Milan, e chì figurass, l'han ricevuu coi brasc avert! Miracol!

Tra lu e soa mader, che l'era ona brava donna, tegneven i redin del ducaa; ma lu la ghe dava suddizion e per liberassen l'ha mandada al creator, e s'ciavo: roba de rid!

Bon domà de spend e spand, el somenava grandezz de pertutt, e con la smania stupida de parì ona gran potenza, el storgeva el coll ai contribuent per cavagh danee! El fava de qui viagg, el dava de qui fest che costava i œucc del coo... ma minga a lu, ai suddit che pagava!

Quaicoss de bon l'ha faa per l'ordin e per la sicurezza del paês, ma el sarà staa el segretari Cicco Simonetta a suggerighi, on calabrês de pols e galantomm, che l'era semper staa adree a Francesch Sforza.

Però ghe vorreva alter: e quand sto sur duca pien de vizzi, el s'è miss anca a pizzigà i miee di nobil, s'hin traa insemma trii de quist e 'l dì de San Steven del 1476 me l'ha stilettaa sù in gêsa ben d'incanto.

Purtropp quij del seguit eren minga del parêr e inscì i congiurati, inveci de diventà salvatori della patria hinn staa tajaa a toch, e 'l birbon seppellii in domm con tutt i onor!

La vedova Bona de Savoia, l'ha faa proclamà duca el fiœu Giovann Galeazz, che l'era ona marmottina viva de sett ann, sott alla soa tutella.

GIOVANN GALEAZZ SFORZA

Tra lee e 'l segretari Cicco Simonetta, cercaven de salvà la cavra e i verz come podeven.

Ma el mort el g'aveva cinqu fradèj: vun de quist, Lodovich, tant negher de carnagion che ghe diseven el Moro, l'era on volpon matricolaa pien de vœuja de mett el nâs, e mèj anmò i onc in del ducato.

El Simonetta, margniffon anca lu, che l'aveva capii la ronfa, le tegneva d'œucc, anzi l'ha fina esiliaa!

Ma la Bona de Savoja, ona sciguetta che fava l'amor cont el camarêr, missa su de quest chì, che l'era nemîs del Simonetta, l'ha faa pâs col Lodovich, se l'è tiraa in Castell, e in men de quella... traccheta!, al Simonetta g'han tajaa la testa (1480), el camarêr l'è staa bandii e anca lee la sura Bona, l'è andada a fenii in del castell de Biagrass, dove l'è forsi stada lee che ha inventaa i stech!

Te capisset, Cecca, che qualitaa de forlinn, e a chi l'è semper staa in man el pover popol, semper orb però, semper sord, che no ved e no capiss mai nagotta?

Lodovico el Moro el se mett lu alla testa de tutta la borlanda, dand d'intend ch'el governava per cunt del nevod!

Bagolon del luster! Anca quand Giovann Galeazz l'è diventaa grand e maridaa in del 1489 cont ona tosa del re de Napoli, lu el g'ha semper tegnuu i dandinn, confinaa in del castell de Pavia, dove el dislenguava come ona candiletta d'on sold, perchè forsi el g'aveva già in corp l'acquetta!

Intant, tra ona birbonada e l'altra el Moro che 'l g'aveva quarant'ann, l'ha sposaa in del 1491 Beatrice d'Este, ona pivella de 17, e a Milan s'è faa de qui fest ch'eren mai staa faa per nissun d'alter.

L'era però tutta gibigianna, perchè tra i nemîs del Moro che bujiven alla malarbetta: tra el re de Napoli che l'era danna per la tosa sacrificada; i leccazampa del pover duca, vorreven liberall, e i Svizzer miss su dal papa, han traa in pee on quarantott contra el Lodovigh, ch'el s'è vist in brusa de perd l'occa e peù anca i penn.

Allora coss'el fa, sto rosto, per vegh ona sponda sicura? El ghe mett in ment al re de Francia de vegnì in Italia a fa varì i so regno sul regno de Napoli.

L'è inutil dì che Carlo VIII el ven giò subet in del 1494, e fina che l'è staa chi, Lodovico l'han lassaa quiett.

In l'istess ann creppa Giovann Galeazz, e lu el gh'è riussii a fass nominà duca al so post!