Sui nomm de paricc sant che gh'ha la gent

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Sul matrimoni de duu vecc
by Francesco Bellati

Francesch Bellaa (1749-1819)

Sui nomm de paricc sant che gh'ha la gent

Quij ch'ha faa i taccoin antigament
gh'han casciaa dent i sant per devozion;
ma s'è veduu che, a pocch a pocch, la gent
la gh'ha faa sù la soa conclusion
sul nomm de sant e sora el temp che vegnen
introdusend di usanz che se mantegnen.

La festa di grubbian e desgarbaa
l'è sant Brugnon, sant Rustegh e san Satter;
sant Mattee e sant Vincenz se sa ch'hinn faa
per quij ch'hinn tôcch hinn del nominepater;
santa Teccola e santa Lisabetta
hinn per ona ratella e ona sabetta.

Quella di firagnocch e di tarlucch
l'è sant Gervas e l'è sant Timotee;
quella di ciaj, di goff, di mamalucch,
sant Giorg, sant Simplizian e sant Tadee;
sant Cornèli l'è quella di marì;
e quella di Innozent l'è mia de mì.

San Mansuett e sò fradell sant Piazet
l'è el dì di pappatas ch'hinn tutta flemma;
santa Savina, sant Modest, san Tazet
l'è el dì di savi e onest, e che gh'hann temma;
sant Grazian, sant Simon hinn per i spos;
sant Desideri l'è per i moros.

Per quij ch'hin grand e gross gh'è sant Cristofen
sant Grisostem per quij di cavij bianch:
sant Ferm per quij che calzen alt e boffen
e per i magher, ch'hin scansii in di fianch
longh de vita e de coll, e sganzerlon,
la soa gran festa l'è sant Luguzzon.

Sant Onoraa l'è el dì de quij ch'hin giust
e fan quell ch'ha de fà la gent dabben.
Sant Bonifazi l'è per quij ch'ha gust
a fà i servizi a tucc e a fà del ben:
per quij ch'hin piscinitt l'è sant Bassan;
e sant Tranquill l'è el protettor di nan.

El dì di marsinon cont el barolè
l'è quell de sant Ambrœus nost glorios:
semm che la festa de san Lazzer l'è
quella di sporscellent e schivios.
Sant Marzellin, e inguaa santa Marzella,
per quij ch'han la basletta e la macella.

Sant Silvester l'è el dì di sprell, di cœugh,
di servitor ch'hin no longh come la famm;
sant Genee l'è per quij che stan al fœugh
coi gamb pienn de scires fin sui ligamm;
Sant Lusc l'è per chi sa la soa man drizza
e per i fortunaa Santa Felizza.

Sant March per quij che tuttcoss s'immocchen
ma han de grazia a fà quell che ghe despias;
e per quij che no creden se no tocchen
cont i sò propi man, l'è sant Tommas.
Sant Dazi l'è quell sora i presentin;
e quell di sonador Sant Viorin.

Sant Gaïtan l'è sora i matrimoni,
e per quest i tosann gh'hin tant devott;
sui desgrazi del fœugh Sant Antoni,
che l'è anca sui bon numer per el lott.
El dì de sant Donaa l'è sui regaj,
e sant Bartolomee sui baravaj.

Ma gh'è anch di sant ch'hin sora paricc maa,
che chi s'invoda a lor guariss sicur.
Per mœud de dì, San Maver, ch'era abbaa,
l'è sora i gandion e sui freggiur.
Sant Bias, sul goss; el santo Ciod sui strij;
Santa Pelagia per chi no ha cavij.

Sant Andreja sui mort a l'improvvista;
e sui pover orbitt sant Peder marter.
Santa Luzia per chi ha patii la vista,
e sant Serafin fraa sui donn de parter.
Ma sui facc de comaa, su la segonda,
la protettriz l'è santa Redegonda.

Sant'Agata sui tett che se indurissa;
Santa Pollonia sui dolor di dent;
su quij ch'ha i calcol e el brusor de pissa
l'è sant Libori papa; e finalment
Sant Rocch, sant Sebastian hinn dì de festa
per i croser di piagh e de la pesta.

El gh'è però di sant sul taccoin
che quand vegnen despiasen a paricc;
come l'è sant Michee con sant Martin
perchè l'è quell el temp de pagà i ficc.
E ai quatter de november ven quell sant
che ai fiœu che va scœula el rincress tant.

Ma a l'oppositt de quist ghe n'è pœù tanc
che quand riven i vedem volentera:
a Natal corr i regaj e corr di manc,
e i servitor ne fan de bella cera.
Se paccia i panatton, e van attorno
aned, occh e pollin cott in del forno.

Ai Mort gh'è tempia e scisger a bressacc,
se mangia a Pasqua i ciapp o di frittàd;
quand ven sant Giorg se mangia pan e lacc,
i mascarpon, la pánera e i cioncad;
a sant Gregori gh'è i navisellitt;
e a sant Niccola i fraa dan via i micchitt.

La Madonna d'agost tucc i scolar
dan l'aneda ai majster di sò scœul;
a sant Bartolomee se tϝ i pampar
con taccaa i bombon e i bandirœul;
e ai tant de giugn el dì de sant Giovann
gh'è el mazz che ne regala i ortolann.

Fina el temp e i stagion, giuradianna!
Han miss su paricc sant la soa sentenza:
se dis che l'è la dota de sant'Anna
quand el dì dopo ven ona gran slenza.
E se la ven el dì de sant Modest,
se dis che l'è pesg l'acqua di tempest.

A sant Andreja va in cardega el frecc;
a la Madonna de la Zeriœura,
perchè deslengua giò la nev di tecc,
se dis che de l'inverna semm già fœura;
ma se ghe gionta, che se sorta ven
ghe podem anca ess denter pussee ben.

Quand l'è seren la festa de sant Gall,
se dis ch'el bell fina a Natal el dura;
el dì pu cold, ch'el sô ne tacca ai spall,
l'è sant Lorenz, quell de la gran caldura;
santa Balbora insemma a sant Simon
hin per guardann de la lusnada e el tron.

A sant'Antoni disen in Milan
che on'ora bona al dì se porta via;
a sant Sebastian gh'è dò or in man,
santa Luzia l'è el dì pu curt che ghe sia.
E gh'è el proverbi in fin che a santa Agnesa
se ved corr la luserta per la scesa.

Ma quij che fan onor pussee ai sœu sant
hin propi i bottiatt e i operari;
quell dì fan tucc di spes o pocch o tant,
anch ben ch'el sò borsin no l'abbia pari:
gh'è musega, gh'è mess e offizi in gesa,
e in secrestia se paccia a la destesa.

Sant Isepp l'han elett per protettor
i fuserocch e tucc i legnamee;
sant Luca l'è quell sora i intajador,
e sant Onofer l'è di perucchee;
e semm tucc che sant Ors e sant Crespin
hin sora i calzolar e i sciavattin.

Sant Eligi l'è quell di ciovirœu,
ramee, oreves, ferree, peltree e magnan;
sant Diodatt l'è di ost del pidriœu,
di barbee l'è sant Cosma e Damian.
Sant Genés l'è de quij che fa i bombon,
e di mercant de merz l'è sant Leon.

Sant Omobon l'è protettor di sart,
e de quij che fa tila l'è sant Lin.
In conclusion tucc i mestee, tucc i art,
gh'han el sò sant de spendegh di quattrin,
fina i pitocch, quand l'è sant Salvador,
a cunt di caritaa fan sciali anch lor.

Dopo tanc sant, me savaraven mò
indicià adess el dì de donna Pavola?
Santa Pavola vergena l'è nò,
perchè a lee, con licenza de la tavola,
questa la ghe pò minga convegnì
se l'ha avuu trii fiœu e duu marì.

La soa festa l'è donca sta giornada
che l'è de santa Pavola matrona:
sì, questa l'è benissem adattada
per vuna come lee prudenta e bona,
che la se fa stimà senza mett s'cess
e la fa i facc de cà senza smargess.

E già che l'è el sò nomm, hoo volsuu incœu
vegnì a impimm ai sò spall el malarbett;
e gh'hoo menaa anch la donna coi fiœu,
per demostragh pussee el mè respett.
Donch che la disa a tucc e che la scriva
che sò cugnaa bevend gh'ha faa on evviva.