Tiritera calista

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
Tiritera calista
by Giovanni Bertacchi

Gioann Bertacch (1869-1942)‎

Tiritera calista

Mì, professor de ciacer letterari,
che bazzica de spess in del Parnas
come se ved del fà de strafusari
a anca de la sagoma del nas,
adess che ormai me senti sora ai spall
pesà l'inverno come in di mè vall,

visto e consideraa che i avocatt
i enn la gent pussee viscola del mond,
che la se rifà giovena al contatt
d'on facin, d'on crapin negher o biond,
cont quella galeotta strategia
che la se ciama datilografia,

senza tanti pretes, cont la speranza
de procuram on poo de bonumor,
hoo lassaa in d'on canton la titubanza
che me impediva d'acettà l'onor
de fà part di calista, e foo present,
per mej giustificam, i mè argoment:

in primis, ante omnia, son nassuu
in d'ona cà che gh'era la pretura,
indove, fin de piscen, hoo veduu
sbatt i campion de la magistratura,
che pœu, d'acord, cioncaven a dovizzia
per identificass con la giustizzia.

Segond: già professor, cont on provento
che superava apena i cent franchett,
hoo pensaa ben de mettom al cimento
de cambià studi e de afrontà i Pandett,
e, per conoss de vista almen la scœula,
hoo faa tra Milan e Genova la spœula.

La conclusion? Quattr'ann de tass scolastegh
e des esam cont dent vari desdott,
certi rispost strabiliant, fantastegh,
de mandà tutt el jus a rebellott,
fin che, denanz al codes comercial,
m'è borlaa giò l'asnin e l'ideal.

Con tutto quest, s'è certo stabilii
on quaocoss tra la toga e mì medesim,
col vantagg che, nò essend reussii
a vess de pu d'on des-avocattesim,
mì podi stà in la vosta compagnia,
senza pestagh i cai a chissessia.

Terzo: - Quanto al suscepit, podi dì
che, se l'è bon, no 'l lassi andà in asee.
L'è pusse facil de inciochì on barì
che de vedem a dondonà sui pee.
Minga per nient el Gioannin Bertach
el pò fà rima col giocondo Bach.

Infin, tra 'sti Calista bravi e bon
che me circonda, ghe n'è cinch o ses
che sui banch del Parini e del Manzon
- Cardan! Marazza! Medici! Verces! -
hann imparaa de mì la gran virtù
de studià poch per regordass de pu.

Per 'sti reson, a tutt 'sti galantom
presenti in gran riguardo el mè librett,
col benestà di tass e cont i nom
di professor de Genova al complett,
 e nomini per l'att, come padrin,
el Medici, el Marazza, e 'l Cardanin.

Che se 'l paress abuso de amicizzia
'sto condivid el grado e l'apetitt
con tanta gent de toga e de giustizzia,
per vun che su la strada del Diritt
l'è minga rivaa oltra i des esam,
preghi i calista de consideram

come on poeta che g'ha car trovà
anca fœu di sò simil i collega;
anca i giurista, come ben se sa,
coi classigh di tre lingue hann 'vuu congrega;
anzi, de pu: senza cercà lontan,
per fàon esempi che g'hem sotta man,

chì el Besana, che 'l canta el milanes
de Napoli, de Chiogia e de Bologna,
e 'l Medici, l'amis pien de sorpres
che 'l rid e 'l piang, che 'l medita e che 'l sogna,
i dimostren che Temide ghe pias
de bazzicà lee stessa in del Parnas.

Donca me son decis de fam coragg
acettand de bon cœur i vost ofert;
e come vun scià strach del sò viagg
tegnii in di voster zenn el mè copert,
e me sondii la nev se sora i spall
in la fraterna poesia del CAL.